Romul i Rem i la fundacio de Roma

Numitor era rei d'Alba Longa. Va ser destronat pel seu germà Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicar-se al culte de Vesta. El déu Mart va ser el pare de Ròmul i Rem.
Sílvia va tenir dos bessons que va anomenar Ròmul i Rem. Quan el rei Amuli se'n va assabentar va ordenar que els posessin en una cistella al riu Tíber perquè fossin arrossegats fins al mar i morissin ofegats. La cistella va embarrancar. Els petits van ser alletats per una lloba, Luperca. Més tard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van créixer van de0scobrir el seu origen, per la qual cosa van tornar a Alba Longa, van matar Amuli i van restaurar Numitor al tron.


Van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Van traçar amb una arada el perímetre segons el ritu etrusc (vegeu el ritu en Ciutat romana) i van jurar de matar tots els qui traspassessin els límits sense permís. Discutint sobre el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, es va barallar amb Ròmul i va esborrar el solc dels límits de la futura ciutat. Complint el jurament, Ròmul el va matar.


Per poblar la ciutat, Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus, pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones (el Rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s'entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia que va durar poc, fins la mort del sabí.